Ens hem encarregat del disseny de la imatge, maquetació i adaptació a diferents formats de la ruta “Vivim i contem Sant Francesc. Històries, espais i persones amb l’Escola Municipal de Teatre” .
Nota de la ruta.
Oliva recupera la història oral de Sant Francesc, de la mà de l’Escola Municipal de Teatre i sis associacions
- La històrica Rondalla d’Oliva se suma a les entitats implicades per a oferir “un apassionant viatge en el temps al barri dels anys 50”
El barri de Sant Francesc d’Oliva acollirà el pròxim dissabte, 1 de desembre, una ruta guiada i teatralitzada pels seus carrers i places, basada en històries, espais i persones del barri, que partirà a les 10.30 h des del Conservatori Josep Climent. Es tracta de la iniciativa ‘Vivim i contem Sant Francesc’, que enguany arriba a la segona edició després de l’èxit de la celebrada el 2017, i ho fa amb novetats. La més important és la incorporació de l’Escola Municipal de Teatre, amb una quinzena d’actors i actrius.
Una parella de joves enamorats, de diferents classes socials, prepara un esdeveniment molt especial per a ells que coincideix amb la celebració de les festes en honor al “Niño Jesús de Praga”. La història fictícia, ambientada en els anys 50, tractarà d’acostar els costums, les tradicions i la forma de vida d’un barri en ple creixement urbanístic, però amb unes arrels culturals i socials molt consolidades. És el plantejament d’una ruta que serà conduïda per Rodamón en acció; l’entitat ha realitzat una interessant tasca d’investigació, al llarg dels últims anys, amb la recollida de nombrosos testimonis orals.
Tarja.
“El seu germà, Miguel també va muntar, disfressat de moro amb turbant. De la vorera d’enfront, Vicenteta la Cuerna ens mirava somrient. Vicenteta trencava l’enfit, amidant a colzades amb un mocador negre, mentre es senyava. En estar tots acomodats, Miquelet el Sevillo es va arromangar un camal, va agafar un puro i es va plantar al costat de la burreta que, dòcilment, havia suportat també flocs i garlandes. El carro joiós ja podia marxar a la desfilada.
Torne a mirar la foto. Ara dubte si tot allò va ocórrer aquell dia, però sí estic segur que aquelles i moltes més històries formaven part de la vida quotidiana del carrer Niño, quan les hores encara passaven lentament”.
(Fotografia (anys 50, carrer Niño) i fragment del text “Una foto del carrer Niño“: Francesc Devesa).
Cartell.
