Rosa Canet. 
Aquest document està elaborat pensant en la classe de cinquè i sisè de Potries, però es pot adaptar la quantitat i la
complexitat del treball a cursos inferiors o bé a secundària.

La cultura, paraula i concepte, és d’origen romà. La paraula “cultura” deriva de “colere” -cultivar, habitar, prendre cura, conservar, preservar- i es refereix primitivament a la relació de l’home amb la natura, en el sentit de cultiu i de treball de la natura a fi d’adequar-la a l’habitació humana.
(Hanna Arendt. La crisi de la cultura)

Per començar hi ha dues idees que voldria remarcar a partir de les quals he fet aquesta proposta:
– La idea de cultura lligada a les manifestacions col·lectives d’una comunitat com a tal (costums, elements de la vida quotidiana, festes, valors, relacions…), que pot ser més o menys gran, envers la concepció de cultura com a grans produccions literàries, artístiques, arquitectòniques…).
– La idea de patrimoni oral, és a dir, tot allò que es transmet entre les generacions d’una comunitat per la via oral, o per les accions col·lectives i que no sempre té un suport físic (patrimoni immaterial).
La metodologia de treball consisteix a partir sempre de l’aportació dels alumnes, d’allò que saben o creuen saber, de les seues vivències i experiències al voltant del que volem tractar. Ho fem a partir de preguntes obertes i recollint totes les opinions, idees, creences… en un lloc visible: la pissarra ordinària o digital, un mural, etc; i fem una construcció entre tots dels significats que volem treballar. Tot això abans de donar cap explicació teòrica.

Què és cultura?

Un primer pas pot ser la mateixa definició de la paraula cultura:
Què és la cultura? Quines manifestacions culturals coneixem? Què vol dir cultura valenciana, una assignatura de cinquè de primària?
Construim conjuntament el significat de la paraula cultura i finalment ho comparem amb la definició “oficial” d’un bon diccionari. Aquí en teniu uns exemples. (Destacat en negreta l’acepció relacionada amb la cultura d’un poble)

DICCIONARI CATALÀ-VALENCIÀ-BALEAR
CULTURA f.: cast. Cultura.
|| 1. ant. Cultiu de la terra. Viu la terra… sens cultura, e d’abitants nua, Febrer Inf. Xx, 84. Si la vostra heretat consisteix… en lloch incult, posau la terra a cultura y la tornareu bona, Agustí Secr. 146 vo. Damnejant las culturas dels dits territoris, Const. Cat. 138.
|| 2. ant. Ornament, treball d’adorn. Que en lo mig no y aya neguna cultura sinó de perles ho pedres precioses blanques, Flos medic. 111.
|| 3. Conjunt de coneixements literaris o científics adquirits per una persona, un poble, etc. La nova aristocràcia intelectual, prosaica i vulgar en mig de ses pretensions de refinament i cultura, Rosselló Many. 177.
|| 4. Conjunt de produccions intel·lectuals, artístiques i utilitàries, amb les quals un poble manifesta la seva mentalitat i manera d’esser. Aqueix Ateneu… un dels més prestigiosos temples y fogars de la cultura catalana, Obrador Arq. lit. 10.
Fon.: kuɫtúɾə (Barc., Palma); kuɫtúɾa (Val.).
Etim.: pres del llatí cultūra, ‘conreu’.

DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA VALENCIANA
cultura, -res
(Del llatí cultūra, cultiu.)
s. f. Conjunt de coneiximents adquirits per una persona. // Conjunt de costums, modos de vida, manifestacions artístiques, científiques, intelectuals i utilitàries que caracterisa un poble i el definix.

Les manifestacions culturals d’un poble

Reflexionem sobre com es transmeten aquest conjunt de costums, o produccions artístiques i utilitàries a partir de la
confecció d’una llista d’aquestes manifestacions (centrant-nos en la idea de costums, modos de vida, produccions artístiques o utilitàries…) Si tenim en compte que vivim en una comarca agrícola per tradició, també podem relacionar tot allò cultural vinculat al conreu amb aquesta idea de cultura. Com és el cas de les festes estacionals, cançons relacionades amb el treball a la terra, gastronomia, roba, etc.
Qui sap de tot això? Ha estat sempre així? Com han canviat les coses? Per què han canviat?

Quin ha estat el paper de la transmissió oral en la cultura?

Avui, sortosament la gran majoria de persones sap llegir i escriure, però no sempre ha estat així. També és interessant que es parle de com s’aprenien les coses quan no hi havia llibres ni internet. Poden preguntar a les persones majors que coneixen com aprenien els oficis o les tasques que desenvolupaven en la vida quotidiana. De ben segur que apareixen qüestions que ens permetran reflexionar sobre els rols de gènere.
Per a l’alumnat éstà bé descobrir que la tradició poètica i narrativa oral és la manifestació literària més antiga, molt abans que l’escriptura. La transmissió dels valors i de la pròpia història d’un poble es fa des d’un bon inici per transmissió oral, i la memòria col·lectiva hi juga un paper fonamental. Això dels llibres, o la Viquipèdia, és de fa quatre dies.
Rondalles, cançons, llegendes… són textos que ens poden ajudar a il·lustrar aquest aspecte de la nostra cultura. La
música de Al Tall, Maria del Mar Bonet o Pep Gimeno Botifarra són també una forma de mostrar aquesta realitat (segur que n’hi ha molts més).

Il·lustrar el patrimoni amb la veu

Un altra possibilitat és il·lustrar el patrimoni arquitectònic i històric a través del testimoni de les persones. Alguns exemples poden ser (alguns exemples són aportacions de membres del Col·lectiu Nostra Terra):

• Una entrevista a un sequier, que ens explicarà com s’usava tot el patrimoni hidràulic d’una manera pràctica.
• Si tenim arbres singulars sense datar les persones més majors ens poden descriure com eren ja quan eren menuts.

Amb un enfocament més antropològic ens podem apropar al que seria més pròpiament el considerat com a patrimoni immaterial:

• Com es celebraven abans algunes de les festes que perduren: el Nadal, la Pasqua, Sant Joan, les festes del poble, la cordà…
• Si coneixeu algun herbolari ens pot explicar l’ús d’herbes remeieres.
• Qualsevol altre aspecte de la vida, en la veu de les persones, és una font de saber que no sempre podem trobar en els llibres: la criança dels fills, els jocs, la roba de vestir, l’agricultura, les limitacions que es trobaven les dones, i altres temes que considerem d’interès en funció del que volem treballar.

Hi ha tot un patrimoni que cobra vida amb les vivències de la gent, especialment si les conten en primera persona.

El treball a l’aula i el projecte final

A més de les àrees de ciències socials i ciències naturals, el treball en les àrees de llengua s’enriqueix amb l’oralitat, que no sempre està present a l’escola tant com l’expressió i la comprensió escrites. Cal preparar entrevistes, escoltar,
comprendre, comparar amb la realitat actual, etc.
Finalment si enregistrem els testimonis i editem xicotets vídeos documentals, o construïm un bloc, fem un ús funcional de les TIC, aprenem a seleccionar allò important que val la pena destacar, aprenem a donar ritme narratiu a un audiovisual.
Si a més són els propis alumnes qui valoren la qualitat de les obres dels companys aprenem a fer crítica constructiva. Tots aquests aspectes configuren un treball bastant complet que posa en joc totes les competències bàsiques.
Si a final de curs fem un FESTIVAL COMARCAL DEL PATRIMONI ORAL DE LA SAFOR, ja seria espectacular.