Observeu i llegiu amb atenció el següent còmic sobre el procés de producció d’una cassola. El seu autor és Josep Avaria Avaria.
A partir de la presentació a l’inici de la jornada i del còmic que teniu ací mateix, hem creat un àlbum. Esta vegada, però, vosaltres sou els i les terrisseres, al llarg de tot l’itinerari; davant i darrere de les càmeres, amb les fotografies que heu compartit.
L’argila recollida es llançava a la 1a bassa, on es barrejava amb aigua. Després, amb un garbell, es depurava la mescla que queia a la bassa de baix.
La bomba manual servia per reaprofitar l’aigua i conduir-la, de nou, a la bassa superior.
La mescla s’abocava a la cambra del fang, la sala més humida de la casa, on es conservava bé.
A la cambra de fang, els xiquets i xiquetes calcigaven el fang.
El fang es pastava i se’n feien unes coques
que es llançaven contra la paret d’algeps, on quedaven enganxades fins que perdien l’excés d’humitat.
Àngel donava forma al fang.
Les dones s’encarregaven d’envernissar les peces que havien de contenir líquids i que no havien de transpirar.
Per a col·locar-les al forn, calia ordenar-les bé, procurant que no quedaren enganxades.
Una enfornada podia durar entre 25 i 32 hores i calia esperar dos dies abans d’obrir el forn.
