8. La cocció

8. La cocció

El llenyer

Al pati ens trobem un cobert adjacent on hui se situa l’ascensor i els lavabos, però que antigament s’utilitzava per acumular la llenya per al forn, a més d’altres objectes voluminosos, com bancs o posts de fusta per eixugar les peces.

Els forns s’escalfaven amb feixos de llenya i arbustos de la muntanya, que, amb la recol·lecció en netejaven la muntanya i el perill d’incendi era molt menor; esta feina la duien a terme els llenyaters, ofici extingit en l’actualitat.

El forn

El forn constitueix un element fonamental de la indústria terrissera. Al seu interior, el foc i la calor obraran el miracle de convertir un material tou, el fang, en altre més dur i resistent. L’acció d’una temperatura aproximada de 900ºC, produeix l’alteració fisicoquímica dels objectes fabricats en fang, endurint-los; així com, la vitrificació dels minerals impermeabilitzants, els vernissos.

El forn de la cassoleria d’Àngel Domínguez se situa al fons del pati, és de tir vertical, també denominat “morú”. Està construït amb rajola massissa, disposa un gruixut mur de maçoneria i morter de calç a la part frontal, i dues parts, clarament diferenciades, comunicades a l’exterior per una escala.

La cambra de foc, situada a la part inferior, és un espai rectangular cobert amb una volta de canó perforada, i amb una petita obertura a l’extrem per introduir la llenya i fer el foc.

Per damunt se situa la cambra de cocció, espai aquest més menut, circular i cobert amb una cúpula també perforada, on, a través d’una obertura, es dipositava l’obra de terrissa per a la cocció. El sòl presenta uns forats perimetrals que serveixen per deixar passar la calor, i rep el nom de “graella”. Aquests dos nivells estan comunicats a l’exterior per una escala de pedra.

Quan el terrisser tenia prou peces per omplir el forn, es col·locaven a l’interior amb molta cura, separades unes de les altres per a que no s’apegaren.

Després de tancar l’obertura de la cambra de cocció, s’encenia la flama a la cambra de foc, i des d’aleshores anaven introduint contínuament feixos de llenya, a la vegada que se tapaven els forats, denominats “toveres”, de la coberta plana del forn. Això contribuïa a l’escalfor de l’interior de la cambra de cocció, i quan arribaven al punt de temperatura necessari, tapaven també l’obertura de la cambra de foc, mantenint la calor.

A continuació, quan la producció estava cuita, el forn havia de refredar-se a poc a poc, obrint una a una les toveres i finalment les boques d’ambdues cambres per traure la producció i comercialitzar-la.