1. La casa-Ajuntament de Potries

1. La casa-Ajuntament de Potries

Aquest interessant edifici, situat a l’emblemàtic carrer de Boamit, constitueix un magnífic exemple de l’arquitectura senyorial del segle XVII a l’àmbit rural del nostre territori. Conserva alguns singulars elements originals , com els ferros forjats de les reixes i balcons de la façana o els passamans de les escales; una sorprenent ceràmica arquitectònica en paviments i escales; o el bigam de fusta dels forjats de la casa. Alguns dels elements decoratius, propis del renaixement tardà, així com la qualitat de certs materials emprats en la construcció, el vinculen a les classes dirigents i adinerades de l’època.

De fet, un document datat l’any 1611 cita a Pere de Borja i Centelles, governador de Gandia, com propietari al lloc de Potries “d’una casa gran i nova, amb moltes sales, tan bona com la millor de totes les que posseeix la senyoria”. Pedro de Borja y Centelles va ser el segon fill del matrimoni entre el duc de Gandia, Carles de Borja, y la comtessa d’Oliva, Magdalena Centelles. El matrimoni entre Carles i Magdalena unifica dues importantíssimes possessions senyorials, serà a l’any 1595 que els Borja incorporen als seus dominis els del comtat d’Oliva.

Creguem que la casa nova del document és el magnífic edifici de l’actual Ajuntament de Potries, i es evident que ha estat construït de nova planta entre l’any 1595 i 1611, segurament per qüestions merament econòmiques, relacionades amb el control i fiscalització d’un conjunt de propietats que des de aleshores els Borja tenen que

administrar. També hem pogut documentar com a les darreries del segle XIX, degut a l’enderrocament del vell edifici del consell o ajuntament, situat a la plaça de l’església, la corporació municipal compra a un particular aquest immoble, per instal·lar-hi l’Ajuntament, les escoles de xiquets i xiquetes, la presó, les cases dels mestres i el rellotge públic.

La fàbrica es bàsicament de tàpia mixta amb rajola, a excepció de la base de la cantonera de la façana principal feta amb carreus de pedra. Disposa una planta en forma de U, amb un cos principal de planta baixa, primer pis, cambra i coberta a dues aigües de teula àrab; encara que aquest cos principal articula quatre dependències més superposades, dos a cadascun dels extrems de l’edifici. Les dues primeres se situen entre la planta baixa i el primer pis, a mode d’entresol, amb accés directe des de l’ampli vestíbul mitjançant elegants escales decorades amb rajoletes del mocadoret, les segones se situen entre el primer pis

i la cambra. Aquesta disposició de les dependències de l’edifici es correspon amb els buits de la façana principal. Situa un pati rectangular a la part posterior, flanquejat pels dos cossos annexes amb planta baixa i pis, d’adossats a la façana del pati, disposen coberta a una vessant cap l’interior, i eren els espais on antigament se situaven annexes econòmics com les quadres, la pallissa, la cuina…