“Vivim i contem Sant Francesc” a Oliva

Ens hem encarregat del disseny de la imatge, maquetació i adaptació a diferents formats de la ruta “Vivim i contem Sant Francesc. Històries, espais i persones amb l’Escola Municipal de Teatre” .

Nota de la ruta.

Oliva recupera la història oral de Sant Francesc, de la mà de l’Escola Municipal de Teatre i sis associacions

  • La històrica Rondalla d’Oliva se suma a les entitats implicades per a oferir “un apassionant viatge en el temps al barri dels anys 50”

El barri de Sant Francesc d’Oliva acollirà el pròxim dissabte, 1 de desembre, una ruta guiada i teatralitzada pels seus carrers i places, basada en històries, espais i persones del barri, que partirà a les 10.30 h des del Conservatori Josep Climent. Es tracta de la iniciativa ‘Vivim i contem Sant Francesc’, que enguany arriba a la segona edició després de l’èxit de la celebrada el 2017, i ho fa amb novetats. La més important és la incorporació de l’Escola Municipal de Teatre, amb una quinzena d’actors i actrius.

Una parella de joves enamorats, de diferents classes socials, prepara un esdeveniment molt especial per a ells que coincideix amb la celebració de les festes en honor al “Niño Jesús de Praga”. La història fictícia, ambientada en els anys 50, tractarà d’acostar els costums, les tradicions i la forma de vida d’un barri en ple creixement urbanístic, però amb unes arrels culturals i socials molt consolidades. És el plantejament d’una ruta que serà conduïda per Rodamón en acció; l’entitat ha realitzat una interessant tasca d’investigació, al llarg dels últims anys, amb la recollida de nombrosos testimonis orals.

[Continua llegint-ne: web de l’Ajuntament d’Oliva]

Tarja.

“El seu germà, Miguel també va muntar, disfressat de moro amb turbant. De la vorera d’enfront, Vicenteta la Cuerna ens mirava somrient. Vicenteta trencava l’enfit, amidant a colzades amb un mocador negre, mentre es senyava. En estar tots acomodats, Miquelet el Sevillo es va arromangar un camal, va agafar un puro i es va plantar al costat de la burreta que, dòcilment, havia suportat també flocs i garlandes. El carro joiós ja podia marxar a la desfilada.

Torne a mirar la foto. Ara dubte si tot allò va ocórrer aquell dia, però sí estic segur que aquelles i moltes més històries formaven part de la vida quotidiana del carrer Niño, quan les hores encara passaven lentament”.

(Fotografia (anys 50, carrer Niño) i fragment del text “Una foto del carrer Niño“: Francesc Devesa).

Cartell.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *